A «La llet no té preu» els ramaders expliquen de primera mà les conseqüències que han patit a causa dels canvis en el sector de la llet, que ha apostat per mantenir menys granges, però que produeixen encara més llet. Aquesta nova tendència cap a les macrogranges ha generat un nou ecosistema en el qual és difícil que les petites i mitjanes explotacions ramaderes hi sobrevisquin.
La indústria i les distribuïdores són un actor clau en aquesta situació. Diferents personatges implicats donen la cara al reportatge per exposar la seva visió i donar explicacions als ramaders sobre els seus requisits i queixes.
- El Grup Bon Preu és una empresa catalana referent en el sector de l’alimentació, compromesa amb els ciutadans i el territori. Els seus supermercats se situen en zones urbanes i interurbanes, i aposten per dinamitzar l’economia catalana. Van col·laborar amb els ramaders a través de la marca Vaquers Plana de Vic, que va vendre 1,5 milions de litres de llet en el seu primer any d’existència. Joan Sabartés, director d’operacions de Bon Preu, explica que «totes les famílies que hi compren en són conscients de l’ajuda i el suport als ramaders».
- El Consell d’Empreses Distribuïdores d’Alimentació de Catalunya (CEDAC) té una forta presència a Catalunya, representen el 59’5% de la distribució alimentària. Roger Gaspa, secretari general, justifica els baixos preus de venda de la llet: «Catalunya és una de les regions amb més competència, hem d’oferir el millor preu possible per evitar que el consumidor marxi». Davant l’acusació a les empreses lleteres per actuar com a càrtel, defensa que no és cert que es pactessin preus, sinó que «és un sector on hi ha tanta competència que les empreses es miren de reull«.
- La Federación Nacional de Industrias Lácteas (FENIL) està composta per 60 empreses que transformen el 95% de la llet produïda a Espanya i que vetlla pels interessos del sector industrial làctic. En són membres 6 de les 8 companyies de l’anomenat càrtel de la llet. Luis Calabozo, director general, explica que «ens molesta l’expressió càrtel de la llet», i justifica l’actuació de les empreses: «aquells sistemes intervencionistes de les quotes potser van forçar que des de diferents actors hi hagués algun tipus de col·laboració que avui dia seria incongruent amb el mercat».
