Els ramaders són la part clau del reportatge. Els propietaris de les petites i mitjanes explotacions lluiten per sobreviure davant les macrogranges, un nou model de producció molt rendible per a les empreses i distribuïdores.
L’eliminació de les quotes lleteres, la baixa de preus de la llet i l’auge de les macrogranges ha obligat molts ramaders a tancar les seves granges o a subsistir al límit del marge de benefici. «La llet no té preu» compta amb el testimoni d’alguns protagonistes d’aquesta situació, que donen la cara per exposar el dia a dia de les granges d’arreu del territori:
- A Prats de Lluçanès es troba la granja Soler de n’Hug, una explotació de 60 vaques lleteres. Productors i elaboradors, segueixen el seu lema «De la terra al plat». Ofereixen un producte de quilòmetre 0 i garanteixen el benestar animal de les vaques, i donen sortida al producte a la carnisseria El Taulell del Soler.
- Unió de Pagesos és el sindicat majoritari del camp català. Aplega a 6.000 afiliats de totes les comarques dedicats a l’activitat agrària i ramadera que defensen el sector per millorar-ne les condicions de vida i treball. El responsable nacional del Boví de llet, Marc Xifra, durant la roda de premsa al Col·legi de Periodistes, explica la denúncia de la Unió a les distribuïdores Mercadona, Bonpreu i Lidl davant del CNMC per actuar com a càrtel amb els preus de la llet: «Aquest problema de mercat cartel·litzat ha fet que els ramaders perdin poder econòmic, i amb això el sector és incapaç d’innovar-se». D’altra banda, el ramader Pau Barnes, reivindica «Hi ha compradors de llet a Catalunya que han format part d’aquest càrtel; és un mercat trucat, ells tenen les cartes marcades i nosaltres un producte que ha de marxar de casa».
- Làctics la Torre és una empresa de més de cent anys de tradició que ofereix llet fresca i altres productes lactis. La família Bosch produeix llet fresca i la comercialitza més enllà del poble de Sallent, a fruiteries, carnisseries i supermercats de la zona, apostant així pel producte de proximitat. Produeixen la llet A2, i Anna Rubia, del departament de màrqueting, explica que «dona valor afegit als productes i al projecte, un punt diferenciador per continuar endavant».
- Agrofresc neix de la unió de la Torre d’en Roca de Sallent i el mas El Canadell de Santa Maria d’Oló, per unir forces i comercialitzar conjuntament els seus productes arreu del territori català.
- La cooperativa Plana de Vic agrupa a pagesos i ramaders d’Osona que volen optimitzar la seva cadena de valor. A través de la botiga Rebost Pagès donen a conèixer els seus productes, encara que també el venen a grans distribuïdores. Conjuntament amb els vaquers d’Osona i la distribuïdora Bon Preu formen la marca Vaquers Plana de Vic, que en un any d’existència ha venut 1,5 milions de litres de llet. Daniel Bassas, director general de la cooperativa Plana de Vic, afegeix que «de vegades la producció i la distribució poden connectar directament, i així el consumidor pot arribar productes de proximitat a preu just». D’altra banda, Sebastià Juanola, president de la cooperativa Vaquers Plana d’Osona exposa que «no és que se’ns pagui més del compte, però sí justament al preu del producte.
- Llet Nostra és una cooperativa que agrupa més de 200 explotacions ramaderes familiars catalanes. El seu objectiu és garantir la producció i comercialització de la llet a un preu just, contribuint a donar continuïtat al sector. Aposten per la qualitat i la proximitat, sempre buscant la confiança del consumidor proper i compromès amb el territori. Actualment compten amb el 14% de la quota de mercat. Jordi Riembau, president de Llet Nostra, explica que «treballem pel ramader, però lo em sap greu és que som esclaus del mercat, no podem posar el preu que toca».
- A la Granja Can Thió de Franciac coneixem el cas de l’Edu Aymerich, que va apostar per la professionalització i tecnificació de la seva granja per millorar la qualitat del producte. Va implementar un programa per obtenir informació de la salut de les vaques per prevenir i actuar a temps en cas de necessitat.
- Granja Armengol és un cas d’èxit al sector de la llet. Va ser el 1951 quan van començar a produir llet i s’han anat adaptant a les circumstàncies, fins a arribar a elaborar productes a través de processos tradicionals combinats amb la tecnologia actual. Controlen tota la cadena de producció i distribució del seu producte, que es ven a les seves pròpies botigues. Elisa i Joan Pujol argumenten que «com podem vendre directe tenim marge per guardar l’artesania».
- Laia Angrill i Perelló és una jove de 23 anys, ramadera a Cal Rosill, que va deixar enrere la vida en la ciutat per dedicar-s’hi a gestionar la granja familiar. Pateix una situació límit a la seva granja en l’àmbit econòmic, confessa que fa mesos que cobra la meitat del salari mínim: «fins al dia que no vagis al banc i faltin diners, seguirem aquí». Es posiciona totalment en contra de les macrogranges, «és escandalós que hi hagi una granja que produeixi el mateix en un dia que dues comarques en un mes».
- Pagesos GPS és un grup de pagesos sorgit a les xarxes socials que reivindica la feina i el territori. Defensen un model agrícola i ramader modern i compatible amb la societat del segle XXI, i volen evitar que els ramaders hagin de plegar per les dificultats que es plategen al sector.
- La Cooperativa Campllong sorgeix de la necessitat d’afrontar amb millors garanties els reprès de la ramaderia i l’agricultura actuals. Segueixen els principis de proximitat, qualitat i gust, per fer arribar al consumidor una llet excel·lent. Agrupa granges familiars del Gironès, el Baix Empordà, La Selva, Osona, el Vallès Oriental, el Maresme, el Baix Llobregat, el Segrià i el Pla d’Urgell. Joan Pijoan és el president d’aquesta organització i també de Lactia. Explica que la seva associació amb la gran industria «obre les portes a elaborar un producte propi i poder-lo oferir directament al mercat».
- Lactia és una cooperativa i col·laborativa que defensa un model de negoci sustentat per petites granges familiars. Una forma de producció que no només genera valor al ramader, també al consumidor i a l’entorn.
- Mas la Riereta St Julià Vilatorta és una granja que va haver de tancar a causa del deute per la compra de quotes lleteres. Els propietaris, la Neus i el Josep, actualment es dediquen a l’engreix de vedells. «De cop i volta tot el que vam fer per tirar endavant l’explotació va anar enlaire», expliquen.
- Granja La Gònima també és un exemple de fracàs a causa del canvi de sistema.»No els hi era rendible venir a buscar la llet, les empreses només miren les seves coses buscant la fórmula més barata, conservant la marca però no els pagesos».
- Gil Soler porta l’explotació de Can Baixeres, que compta amb 200 vaques. Va dur a terme un pla de millora a les instal·lacions per millorar l’eficiència de la munyida: «És una bona solució per als treballadors». A partir d’una forta inversió, el programa permet controlar a les vaques.
- Maria Àngels, ramadera de Can Thió, exposa la difícil situació econòmica a la qual s’enfronten. Tot i facturar 1,5 milions d’euros anuals, els seus beneficis personals són ínfims, la seva dedicació no té una remuneració suficient: «l’equip familiar hauria de tenir una nòmina de 3000 euros al mes cadascun».
