La quarta entrega de la sèrie documental «Els límits de la tecnologia» se centra en una de les grans problemàtiques del segle XXI: l’addicció a les pantalles. Considerat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) com un problema de salut pública, aquestes conductes d’excés d’ús dels dispositius tecnològics es fan evidents, sobretot, entre els més joves.
L’ús de dispositius mòbils s’ha convertit en un hàbit acceptat socialment. Gairebé un 50% dels adolescents passen més de 5 hores connectats als mòbils els caps de setmana. Segons UNICEF, el 33% dels estudiants d’ESO estan desenvolupant un problema amb l’ús d’internet, un fet que els comporta un impacte negatiu en el seu benestar i salut mental.
BENMirat ha aconseguit un testimoni clau que exposa la realitat a la qual s’enfronten les persones addictes a les pantalles i els seus familiars més propers. Davant les càmeres, el David Batalla, de disset anys, explica com les pantalles li van canviar la vida a ell i a la seva família. D’aquesta manera la productora relata una història real sense filtres i exposar les conseqüències que genera aquesta dependència, cada cop més comuna al sinus de la nostra societat.
La productora es va desplaçar a un poble prop de Tarragona per posar cara a l’addicció a les pantalles. En David Batalla, que encara no ha assolit la majoria d’edat, ha viscut un procés de superació i de teràpia per rehabilitar-se de la seva dependència. A cinquè de primària va començar a interactuar amb les pantalles a través dels videojocs, i ja a l’adolescència es va unir a les xarxes socials: «Estava tota l’estona pendent que em contestessin els missatges, competia amb els companys per veure qui tenia més seguidors».
La inseguretat i la falta d’autoestima van ser factors claus per caure en l’addicció. «Hi ha una alteració en la presa de decisions. Fa que les persones vagin a les pantalles a buscar la solució que no troben en el seu dia a dia», explica el Josep Matalí, cap de psicologia a l’Hospital Sant Joan de Déu. El pare d’en David, en Cisco Batalla, relata l’addició del seu fill com un «món paral·lel on la família no hi és, les relacions són pràcticament inexistents». Va arribar un moment en què no reconeixia al seu fill: «el fet que jo retiri una pantalla genera violència a casa».
La família va decidir demanar ajuda professional a Eclipse Adicciones, un procés de superació que va permetre reconstruir els ponts familiars i la confiança en la relació entre pares i fill. Àngela Trabal, psicòloga de la clínica, explica que en David va arribar sent una persona totalment diferent que «a través de l’addicció es tancava més en si mateix».
A través de la reeducació i la restricció d’accés, l’objectiu de la teràpia és permetre l’autogestió del pacient per aconseguir una total recuperació i eliminar la dependència: «el tractament m’ha portat moltes coses bones, aprens a viure i a apreciar a les persones».
BENMirat torna a posar el focus en una problemàtica social relacionada amb la tecnologia, en aquesta ocasió interpel·lant directament als espectadors. En quin moment serem conscients dels problemes que generen les pantalles?
