És difícil abordar el ciberassetjament. És una forma de violència silenciosa, en la que els agressors estan protegits per les pantalles. L’única forma de fer front a aquesta realitat és a través d’un abordament interdisciplinari, comptar amb experts de diferents àmbits per trobar solucions adequades i donar eines a les víctimes per comunicar la situació que estan patint.
El documental «Fora de Joc: les regles del ciberassetjament» compta amb la participació d’especialistes de diferents camps d’investigació i acció, per aportar el màxim de visibilitat a un fenomen encara poc conegut. És necessari entendre com actuen els diferents sectors implicats en el tractament d’aquesta problemàtica per arribar a trobar solucions que ajudin en la prevenció, detecció i actuació davant de casos de ciberassetjament.
Una institució de referència en l’àmbit dels drets dels menors és l’ONG Save the Children, que treballa per garantir els drets dels infants.
- La responsable de polítiques d’infància de Save the Children Catalunya, Emilie Rivas, exposa que «existeix una tolerància social cap a la violència. Les escoles no estan preparades, no saben detectar els casos de violència perquè ocorren quan els adults no estan al davant«. L’experta afegeix que «la tecnologia avança més ràpid que les lleis«, i posa el focus en la prevenció, perquè d’aquesta forma els infants són conscients dels riscos i conseqüències de les seves accions.
El ciberassetjament comporta un patiment físic i psicològic per a les víctimes, una situació que els hi pot portar a una depressió i a patir trastorns d’ansietat. Es considera que aquesta violència pot ser precursora del suïcidi.
- El vicepresident de l’Associació Després del Suïcidi, Carles Alastuey, explica que davant una situació de patiment, la víctima considera que el suïcidi és la millor solució: «els suïcidis són la primera causa de mort no natural entre els joves de 16 a 35 anys«.
En aquesta línia, el camp de la psicología és imprescindible per comprendre els efectes que té el ciberassetjament sobre les víctimes.
- La psicòloga i responsable de l’àrea infantil de l’institut Carl Rogers, Zenaida Aguilar, explica que el ciberassetjament genera que les víctimes sentin que no hi ha cap lloc segur, donat que els agressors poden accedir a ells en qualsevol moment, un fet que «multiplica el patiment».
- La psicòloga forense docent de la UAB, Elena Garrido, diu que el ciberassetjament, i en concret aquell relacionat amb continguts sexuals, és encara un tabú social que afecta les víctimes i els hi genera culpabilitat: «explicar a la família què t’està passant implica la pèrdua d’intimitat, existeix la creença que la societat et jutjarà i et demanarà explicacions«, i el silenci es converteix en la millor opció. «La reflexió s’ha de començar a posar en qui fa les accions i no en qui les rep«.
- Les pantalles dificulten la detecció dels casos, tal com exposa la psicòloga i sexòloga, cofundadora Kidem, Anissa Ouali: «el ciberassetjament passa desapercebut perquè les persones que l’estan patint no fan soroll, és un perill perquè no es veu«.
- Si parlem dels agressors, la psicòloga especialitzada en el tractament de pedofília, Patrícia Bosch, explica que els ciberassetjadors no han de presentar cap mena de malaltia mental: «no hi ha perfil específic d’assetjador, però generalment presenten barreres psicològiques«.
La tecnologia propicia el naixement de formes de violència com el ciberassetjament, però també presenta alternatives per combatre’l.
- La ciberseguretat es presenta com eines imprescindibles davant del ciberassetjament. La fundadora i directora d’On Branding, Selva Orejón, explica que hi ha més recursos en empreses privades de ciberinvestigació que en les comissaries policials. Actualment, hi ha una manca de recursos humans dins de les unitats d’investigació tecnològica de les comissaries: «el problema és que no s’ha dimensionat la necessitat que existeix, hi ha moltes coses (serveis de ciberseguretat) que estem fent nosaltres i les hauria de fer l’administració pública«.
- El caporal de l’àrea tècnica de proximitat i seguretat ciutadana dels Mossos d’Esquadra, Guillem Goset, explica que el procés per abordar els casos de ciberassetjament és llarg: «Nosaltres per tancar un compte a les xarxes socials hem de demanar una autorització judicial, complir la llei requereix uns procediments que van en detriment de la velocitat«.
El vessant legal també és important per analitzar a fons la problemàtica del ciberassetjament. Donat que la majoria dels agressors són anònims i s’amaguen darrere de perfils falsos, no existeix la possibilitat de denunciar.
- L’advocat especialista en protecció de dades, Ramon Arnó, explica que «les situacions de l’edat similar de víctima i assetjador complica la situació, perquè el sistema no ho contempla«. L’assetjament escolar, el dia d’avui no està tipificat, penalment es consideraria un delicte contra integritat moral.
Benmirat ofereix una investigació exhaustiva sobre la problemàtica del ciberassetjament. A partir de veus reconegudes, expertes i qualificades, es crea un diàleg entre les diferents veus que permet comprendre la magnitud del problema al que ens enfrontem com a societat.
